martes, 7 de julio de 2009

Treballem els sentiments: nostàlgia

T’apropaves buscant una carícia amb el teu cap pelut. Fàcilment em distreies i em captivaves amb la teua tendresa de gos i el teu suau pèl. Manifestaves alegria, felicitat. Amb tu tot s’esfumava i passaves a ser protagonista.

Et vaig arreplegar del carrer i sempre m’ho has agraït al entrar en casa i tu esperar- me, impacient, per donar-me la benvinguda; o al despertar-me amb el teu morro fred.

Vingueres sobtadament, i el dijous dia 2 t'anares de la mateixa manera.

Ara els records i, sobretot, una flor.


Iris Gómez.

11 comentarios:

  1. el perrito es muy mono pobrecillo que muriera

    ResponderEliminar
  2. Jooo pobre gosset es molt bonic ='( =(


    David Porcellar (acabe de acabar 6 de primaria)

    ResponderEliminar
  3. El gós va disfrutar la seua estància a la Terra com es mereixia, segurament va ser molt feliç, segurament va disfrutar dels dies, de les nits, de la calor y la foscor com si fòra l'ultim dia seu, ara s'ha anat perquè segurament li tocava, era la seua oportunitat pero deixar a la seua familia un record molt bonic d'ell, amb un rostre feliç, amb un somriure, es clar, una anada sense vinguda per a qualsevol es dolorós, però segurament s'ha anat content, feliç i orgullós de la vida que li ha oferit la seua familia.

    la mateixa que ha de estar i sentirse orgullosa perque han sigut i han fet ser feliç al costat d'aquest preciós gosset!!

    molts petons per tots.


    Belén

    ResponderEliminar
  4. Iris soy paula, a mi tambien se me murio mi perra perdi el 12 de noviembre de 2007 por cancer.Te doy el pesame, era muy guap@

    De que se murio ???

    ResponderEliminar
  5. hola soy anonima me siento identificada con tigo yo tambien e perdido a mi perra, a Lala ya no la veo no de si esta muerta o viva, me siento triste por que le e dejado sola ya no la puedo protejer. T

    ResponderEliminar
  6. Paula, lo tubimos que sacrificar la semana pasada, jueves, porque, de la noche a la mañana, se quedó paralítico... Disimulé bien mi tristeza durante esos días, por lo que se ve =) Aunque os voy a decir una cosita, con vosotros cerca es imposible que una se sienta triste, sois unos torbellinos muy divertidos.

    =)

    Iris (maestra)

    ResponderEliminar
  7. Pobrecito, que pena que se muriera, era muy guapo. Pero por lo menos a disfrutado sus últimos día.


    Paula alumna de iris.

    ResponderEliminar
  8. iris y paula me da mucha pena lo de vuestras perritas

    ResponderEliminar
  9. si tanto querias a tu perrita lala, por que la has dejado sola???
    pobrecita
    no parece que te gusten los animales!!!

    ResponderEliminar
  10. EL K ME DIJO K NO KERIA A LALA K SEPA K ME FUI POR K MI PADRE ME INTENTO AXFIXIAR.


    ESTO ES VERDAD VALE, K SEPAS K YO SI PUDIERA CAMBIAR EL PASADO LO ARIA, HA !! TAMBIEN PARA K SEPAS K EL AÑO K VIENE VOY A IR A POR ELLA, VOY A ESTAR CON ELLA PARA SIEMPRE.

    LA KIERO MUCHISIMO!!!!!!!!!!!!!!

    ResponderEliminar
  11. HOLA IRIS!!!
    Soy paula de la academia de verano ZIMA
    que has echo este verano???

    adios
    PAULA P.A

    ResponderEliminar